El camí de la gran yoguini: vida i realitzacions de Yeshe Tsogyal

Avui, amb motiu del 25è dia del calendari lunar, Dia de les Dakinis, us presentem la primera meitat d'un article sobre la vida de la gran ioguini tibetana, Yeshe Tsogyal (s. VIII e.C.). Des de fa centenars de generacions, els practicants budistes recorden Yeshe Tsogyal en cançons i pregàries, perquè la seva vida va ser un exemple d'entrega al camí espiritual i de determinació intrèpida i tenaç.

La història de Yeshe Tsogyal que tracto aquí i la més famosa pertany a la literatura namtar o “històries d'alliberament”, un gènere propi del budisme tibetà que consisteix en una biografia espiritual o hagiografia. Aquestes històries parlen de la vida de ioguis i ioguines o de mahasiddhas tibetans o indis que van assolir el despertar complet. El que té de remarcable aquest tipus de biografies no és que reprodueixin els fets de manera fidedigna, ni tan sols que plasmin la personalitat del protagonista de manera veraç, sinó que, principalment, serveixen com a text inspirador per al practicant que les llegeix o escolta, i fins i tot com a complement de les instruccions tàntriques.

L'obra consisteix en una sèrie de records que la mateixa Yeshe Tsogyal explica i en testimonis directes d'alguns dels seus deixebles més propers. El text va ser recopilat i amagat com a terma (*) per ser revelat gairebé mil anys més tard, al segle XVII E.C. Va ser Taksham Nuden Dorje, el ioguí descobridor de tresors, qui va desxifrar l'escriptura simbòlica de les dakinis amb què està escrit el text i el va compondre en tibetà, acreditant com a autors Gyelwa Jangchub i Namkhai Nyingpo (s. VIII E.C.), dos deixebles rellevants de Padmasambhava i de Yeshe Tsogyal.

El lector familiaritzat amb textos budistes veurà, a l'inici, un esquema similar al d'altres obres: es comença amb un homenatge als éssers sublims. Pel vincle íntim de la protagonista amb Gurú Rinpoche, és clar que tant ell com el Buda Amitabha i Avalokiteshvara hi són citats en aquest homenatge. També es fa homenatge als lames del llinatge i a Yeshe Tsogyal, la mare dels Budes del passat, present i futur i dels seus tres cossos d'emanació. A continuació, hi ha una bella lloança a la gran Yeshe Tsogyal, “la que delecta els Budes, a la qual el gran Orgyen va confiar la seva autoritat divina, la de la memòria infal·lible, la matriu dels profunds tresors amagats, la que va assolir el poder suprem, el cos d'arc de Sant Martí, un cos vajra”. Així comença la història de Yeshe Tsogyal, Oceà Victoriós.

Al primer capítol, relatiu a la concepció, s'explica que, en una de les seves reencarnacions anteriors, Tsogyal, quan era la filla d'un mercader, es va presentar davant del Buda i li va expressar el seu vot de renàixer només per beneficiar els éssers. En una altra existència es va convertir en la deessa hindú Ganga, va venerar el Buda Shakyamuni i es va convertir en la deessa Sarasvati. Després, segons el text, en veure la necessitat d'expandir els ensenyaments budistes al Tibet, Padmasambhava reflexiona: “ara és el moment perquè la deessa Sarasvati es manifesti i m'ajudi a difondre els ensenyaments del mantrayana”, cosa que porta a la concepció de la Tsogyal humana i al seu naixement. Es conta que Padmasambhava va tenir tantes consorts com grans de sèsam caben a les quatre parets d'una casa; tanmateix, de totes, sis van destacar, per ser l'emanació del cos, la paraula, la ment, l'acció, la qualitat i l'essència de Vajravarahi, un aspecte més esotèric de Vajrayogini. D'aquestes sis, dues consorts van ser les superiors, Mandarava i Yeshe Tsogyal, sent la darrera l'emanació de la paraula de Vajravarahi.

Així es narra la concepció de Tsogyal en dos nivells. D'una banda, en la seva forma supramundana, Gurú Rinpoche i Yeshe Tsogyal es troben als regnes supramundans per engendrar Tsogyal. D'altra banda, i ja entrant en el segon capítol, Yeshe Tsogyal explica: “un dia, quan el meu pare, senyor de Khartchen, tenia 25 anys i estava amb la meva mare, la reina, gaudint dels plaers de l'amor, la meva mare va tenir una visió”. La seva mare veu com una abella d'or procedent de l'oest, entonant la melodia més encantadora que cap laüt no hauria pogut tocar mai, es dissol en la coronilla del seu marit. Ell veu com la seva dona té tres ulls i una petita nena de vuit anys amb un laüt canta: “a ah i ih ou ouh ri rih li lih eh eeh o oh am ah” i “hri hri hri hri hri”. La nena s'acosta a ell i desapareix. Aleshores la terra tremola, es produeix una explosió de claredat, se sent un fort estrèpit, seguit d'un rugit llarg i apagat. Es conta que una petita font prop del castell es converteix en un llac i succeeixen altres coses extraordinàries.

Altres visions extraordinàries van tenir lloc per als dos amants durant tota la nit i, nou mesos després, la reina dona a llum sense dolor una nena amb habilitats extraordinàries. Poc després de néixer, per exemple, la petita canta síl·labes i consonants. I diu, de genolls o asseguda amb les cames creuades, amb els seus enormes ulls oberts: “Homenatge al gran savi d'Orgyen!”. El seu pare pensa que, o bé ella serà una gran mestra, o bé la consort d'un emperador —en un obvi paral·lelisme amb la vida del Buda— i, com que un llac havia desbordat en néixer ella, decideix anomenar-la Yeshe Tsogyal, Oceà Victoriós.

Malgrat aquest naixement i concepció extraordinaris, els pares no valoren gens els signes i capacitats de la seva filla i només es preocupen de concertar-li un bon matrimoni. La bellesa mundana de Tsogyal desperta molts gelosies entre els reis que competeixen per ella i, al seu torn, ella no vol casar-se amb cap d'ells perquè no vol una vida convencional. En veure les dificultats amb què es troben amb una filla tan reticent al matrimoni i dos pretendents sense cap afany de cedir, els pares decideixen que qualsevol dels pretendents que atrapi primer la seva filla es casarà amb ella. Després d'una persecució salvatge, finalment capturen Tsogyal, però ella es resisteix de tal manera que «els seus peus es van enfonsar en una roca com si fos fang» i, només després de ser flagel·lada i amb l'esquena absolutament ensangonada, es rendeix. Tot i això, la determinació de Tsogyal per il·luminar-se en una sola vida es manté inqüestionable, i diu al seu captor:

Si aquest cos, obtingut finalment després de mil·lennis,
No em serveix com a mitjà per assolir l'estat de Buda,
Com l'utilitzaria com a instrument de turment en aquest cicle d'existències?
Kartchou, home prestigiós que fa de l'autoritat la llei,
No em podrà oferir, ni per un sol dia, les condicions propícies per a la realització del despertar.
Així que molt bé, mata'm, em és igual!

En un altre paral·lelisme amb la vida del Buda, quan els seus captors estan profundament adormits després de la celebració de la captura de Tsogyal, la princesa aconsegueix escapar. Viu en una cova alimentant-se de baies fins que la descobreixen i, de nou, els pretendents amenacen d'iniciar una guerra. Aquesta vegada, però, l'emperador Trisong Detsen s'interposa i decideix prendre-la com a reina consort. En veure el seu enorme interès pel Dharma, nomenen Tsogyal ministra d'afers religiosos, però alguna cosa millor està per venir: com que el rei té una gran fam de Dharma i vol satisfer Padmasambhava perquè li atorgui ensenyaments, li ofereix Yeshe Tsogyal com a ofrena de mandala.

Ens endinsem en el tercer capítol, en el qual hi ha hagut un gir dels esdeveniments perfecte per a Tsogyal, ja que a ella només li importa aprendre els ensenyaments i el seu gurú vol ensenyar-li. Ja apartats, el mestre li ensenya les Quatre Nobles Veritats del Buda, així com les veritats provisionals del Tripitaka, la inexorable llei del karma, i què ha de cultivar i tot allò a què ha de renunciar. Tot el que el mestre li ensenya, ella ho entén i ho integra, la seva meditació es fa estable, la seva comprensió dels ensenyaments clara i el seu coneixement perfecte.

En el quart capítol es explica que la jove yoguini —perquè només té setze anys quan se'n va amb el seu mestre— comença a adquirir poders i intuïció divina i, després de servir el Gurú amb els tres tipus de satisfaccions durant molt de temps, la seva ment és totalment semblant al camí de la virtut. Tanmateix, encara no ha accedit als ensenyaments superiors, els quals li suplica al seu gurú. Ell, satisfet, li encomana de mantenir els samayes (compromisos, vots) tàntrics, a la qual cosa ella accedeix, feliç. En aquest punt de la biografia, perquè no oblidem que es tracta també d'un ensenyament, Tsogyal ofereix una explicació exhaustiva dels samayes que cal mantenir com a tàntrika.

Després d'això, Tsogyal explica que, al regne, comencen a córrer rumors que ella ha desaparegut i l'emperador, Trisong Detsen, incapaç de guardar el secret, finalment explica que havia ofert Yeshe Tsogyal com a consort. Els ministres, molts dels quals són bön, s'indignen i volen que s'expulsi Gurú Rinpoché i la seva consort. Finalment, s'arriba a un acord i es decideix que Gurú Rinpoché ha de tornar a l'Índia i Tsogyal ha de ser castigada amb l'exili. La parella espiritual fa creure que ho faran així, però en realitat s'escapen a unes coves, on continuen practicant.

Allà Gurú Rinpoché li confereix iniciacions de tantra, i Tsogyal detalla de manera minuciosa els diferents mandales de les deïtats i la resta. Yeshe Tsogyal també descriu les diferents realitzacions que va adquirint mitjançant la pràctica, tant sola com amb el gurú. I abans d'atorgar-li la quarta iniciació, els ensenyaments més elevats, Padmasambhava li diu:

Senyora, sense un company valerós com a mitjans hàbils, no tindràs, en veritat, cap manera d'emprendre la pràctica del mantra secret. Quan un recipient de terra no ha estat cuit, no pot contenir res; quan no hi ha llenya, no és possible fer foc; quan no plou, no surten els brots. I així, a la terra del Nepal, si per cas ha trobat el camí des de Serling, a l'Índia, viu un jove que respon al nom d'Atsara Salé.

Així, Tsogyal emprèn un viatge sola cap al Nepal i, durant la ruta, set lladres li roben tot l'or que porta damunt. Tanmateix, a causa de les seves altes realitzacions i la seva forta convicció pel Dharma, converteixen els malfactors i els ensenya a transmutar les seves energies baixes i agressives en una expressió dhàrmica, desperta. Finalment, arriba al Nepal i troba Atsara Salé, que serveix d'esclau a una família. Als seus propietaris els diu:

Allà on residia el Buda perfecte,
no hi havia necessitat de mitjans hàbils.
Ara el Buda se n'ha anat, així que he de confiar en aquests mitjans.
Demà, els mitjans i la saviesa s'uniran.
Quan el fruit s'hagi guanyat de debò,
no hi haurà necessitat de Salé.
Però, mentre camino cap a aquella meta,
el necessito.
Per tant, veneu-lo.

Com que no du prou diners, ha de fer un miracle per aconseguir-los i ressuscita el fill d'una família noble, que, commoguts, li donen tot l'or necessari perquè compri Salé. De tornada, Atsara Salé i ella van a visitar Sakya Dema, en aquell moment probablement més realitzada que Tsogyal. Sakya Dema és una altra de les deixebles més importants de Gurú Rinpoché, una de les seves sis consorts principals, l'emanació de la ment de Vajravarahi. Tsogyal li demana ensenyaments i Sakya Dema li demana ensenyaments a Tsogyal. Les dues també es reconeixen com a consorts del mateix gurú i, al final de la trobada, Tsogyal diu: «aleshores les nostres ments es van unir en la ment del Buda i vam intercanviar preceptes i instruccions».

De tornada al Tibet, van a cercar Gurú Rinpoché, que els dona indicacions per a la pràctica a ella i a la seva consort, i Yeshe Tsogyal i Atsara Salé passen mesos practicant junts, obtenint tots dos altes realitzacions i sent suport espiritual de la pràctica l'un de l'altre. Després, s'explica els ensenyaments que dona Gurú Rinpoché a un seguici de deixebles, entre ells els 25 més notables del mestre, i encomana a Yeshe Tsogyal que entri en recés (en una cova a Tidro i en altres llocs). El mestre li recorda que, davant de qualsevol adversitat durant la pràctica, ha de pregar-li perquè ell l'assistirà allà on ella sigui.

Així comença el cinquè capítol, en el qual Tsogyal explica com, ja retirada a les coves, ràpidament entra en estats d'absorció meditativa profunds i és inseparable del yidam. Explica també la seva experiència d'una visió viscuda d'Oryen Khandro Ling, la Terra de les Dakinis. Fa una descripció minuciosa d'aquesta terra pura, plena de muntanyes d'esquelets i fragments d'ossos per tot arreu. El palau celestial està fet de calaveres, caps secs i pell humana. Hi ha cementiris, llamps, vajres per tot arreu. Animals devoradors de carn, dimonis i criatures semblants.

Moltes dakinis porten ofrenes de tota mena a la Dakini principal: la seva carn, la sang de les seves venes, els seus ulls, el seu nas o llengua o orelles, els seus cors i pulmons, tots els seus fluids, etc. Quan Yeshe Tsogyal, sorpresa, els pregunta per què persegueixen el dolor d'aquesta manera, elles responen:

Si falles en oferir la consciència en el moment en què neix,
Procrastinant, el mèrit es perd.
Entretenint-te, els obstacles i impediments es multipliquen.
Com que hem obtingut aquest cos per un moment,
Només existeix un moment per celebrar el camí;
Si no ofereixes aquest cos auspiciós mentre el tens,
Entretenint-te, els obstacles i impediments es multipliquen.
Així com el Mestre només apareix per un instant,
Només hi ha un instant per entrar per la porta dels misteris,
Si no fas ofrenes a l'ensenyament en el moment en què el poseeixes,
Entretenint-te, els obstacles i impediments es multipliquen.

En una de les visites que li fa el seu mestre, ella li explica la visió que ha tingut i ell li diu que era una visió simbòlica i que encara no cal, per a ella, fer l'ofrena de la carn. De fet, per a ella resultarà millor practicar les vuit austeritats: l'austeritat de l'aliment; de la vestimenta; de la paraula; del cos; de la ment; dels ensenyaments; de la compassió i l'austeritat de la benevolència.

Es tracta de proves ascètiques duríssimes que exposen Tsogyal a la vora de la mort en nombroses ocasions; en totes elles, però, les seves súpliques devocionals al gurú fan que ell acudeixi, en forma d'aparicions o visions, i ella aconsegueix recompondre's i sobreposar-se a la pràctica, domant cadascuna de les austeritats iògiques. És especialment commovedora la manera com ella mateixa es dona ànims i invoca el seu gurú quan se sent a la vora de la mort:

(…) ara l'essència de cada situació humana profunda
el camí directe dels ensenyaments tàntrics
es travessa ràpidament amb les austeritats
per això, resisteix davant de qualsevol cosa que passi
no hi ha res més a fer
la mort no és una alternativa.
Coratge, Tsogyelma!
KHYEMAHO!

Després d'aquest període d'austeritats —no totes completades, encara—, el Gurú la exhorta a enfortir-se mitjançant l'ús d'elixirs essencials i plantes i l'avisa que, un cop hagi amagat termes en benefici dels éssers en el futur, se n'anirà a la Terra de les Dakinis, perquè ja és a prop el seu moment de morir. Yeshe Tsogyal, Salé i una noia se'n van al Butan, on Tsogyal es retira a seguir practicant les austeritats i obté alts assoliments, de manera que ja és considerada una siddha.
Part d'aquest article és un treball realitzat per una alumna del Grup d'Aprofundiment en el Budisme.

***********

NOTES

(*) El text en què m'he basat per parlar de Yeshe Tsogyal és una terma, és a dir: un text-tresor. Per tant, parlar de la biografia de Yeshe Tsogyal és parlar de Dharma, i per això l'autora és un altaveu mediocre i no qualificat. Igualment, intentaré explicar-ho per si resulta d'interès i benefici a algú, però animo encaridament l'audiència a rebre el text i l'explicació d'aquest d'un/a mestre/a qualificat/da.

***********

Els fragments citats de la biografia són traduccions, en la seva majoria, fetes per mi mateixa, ja sigui basant-me en la traducció de Keith Dowman o en la de Padmakara. En algun cas també he utilitzat les traduccions de Simmer-Brown 2007.

La majoria de les il·lustracions són del treball de Keith Dowman, citat a sota.

Per no distreure el lector amb referències bibliogràfiques, les he omès del text. Però qualsevol persona que estigui interessada a conèixer les referències específiques de les cites, pot contactar-nos perquè li facilitem l'article amb les referències clares. Igualment, a continuació detallo els textos emprats per a la redacció de l'article:

Bibliografia:

• Dowman, Keith (1984) Sky Dancer: The Secret Life and Songs of the Lady Yeshe Tsogyel. Snow Lion Publications: London.
• Gardner, Alexander (2018). «Yeshe Tsogyel». Pàgina web Treasury of lives. Disponible en línia: https://treasuryoflives.org/biographies/view/Yeshe-Tsogyel/TBRC_P7695
• Gross, Rita M (1987) "Yeshe Tsogyel: Enlightened Consort, Great Teacher, Female Role Model." The Tibet Journal 12, núm. 4: 1–18.
• Khyentse, Dzongsar Jamyang (2016). The Guru drinks bourbon? Shambala Editions: India.
• Lion’s Roar ed. (2016). «What are the three kayas?». Revista en línia Lion’s Roar. Disponible en línia: https://www.lionsroar.com/buddhism-by-the-numbers-the-three-kayas/
• Mora, Fernando (2006). Las enseñanzas de Padmasambhava y el budismo tibetano. Editorial Kairós: Barcelona.
• Simmer-Brown, Judith (2007). El cálido aliento de la dakini. MTM Editores: Barcelona.
• Simmer-Brown, Judith (s.d.). «Yeshe Tsogyal: Mother of the Victorious Ones». Extracte del llibre The Life and Visions of Yeshe Tsogyal. Editorial Shambala. Disponible en línia: https://www.shambhala.com/yeshe-tsogyal-mother-of-the-victorious-ones/
• Tchangtchoub, Gyalwa y Nyingpo, Namkhai (2005). La vie de Yéshé Tsogyal. Souveraine du Tibet. Éditions Padmakara: Peyzac-le-Moustier.
• Willis, J.D. (2009) «On the Nature of rNam-thar: Early dGe-lugs-pa Siddha Biographies» a: Aziz, B.A. & Kapstein, M. (eds.) Soundings in Tibetan Civilization (Kathmandu): 304-319.