Bondat fonamental: retir filosòfic sobre la naturalesa búdica

Per endinsar-nos en aquesta qüestió partirem d'una font poc coneguda i rarament ensenyada en aquest context: la Lloança al Dharmadhatu (Dharmadhatustava), una obra preciosa atribuïda a Nagarjuna.

El text forma part de la col·lecció d'himnes que se li atribueixen, juntament amb els seus tractats centrals sobre la vacuïtat. Mentre aquests tractats examinen l'absència d'existència inherent en tots els fenòmens, la Lloança al Dharmadhatu s'atura en la mateixa realitat des d'un altre angle: no en allò que la ment i els fenòmens no són, sinó en la qualitat lluminosa i desperta que els constitueix. Per això es va convertir, amb el temps, en una referència per als llinatges que integren sutra i tantra: és un dels ponts textuals entre la filosofia de la vacuïtat i les ensenyances vajrayana sobre la naturalesa de la ment.

El vajrayana no descriu la naturalesa búdica com una possibilitat futura que es va construint a poc a poc. La presenta com una cosa ja completa, present en aquest mateix moment, enfosquida però no malmesa per la confusió passatgera. Les imatges que fan servir aquests textos —or sebollit, una llàntia encesa dins d'un gerro, un cel cobert de núvols— apunten al mateix: allò que es busca no cal fabricar-ho, sinó reconèixer-ho allà on ja és.

Aquesta manera d'entendre la naturalesa búdica sosté bona part de la pràctica tàntrica, que no treballa per produir un despertar nou, sinó per relacionar-se directament amb allò que ja és pur en la pròpia experiència. Durant aquests cinc dies llegirem la Lloança al Dharmadhatu juntament amb les ensenyances mahayana sobre la naturalesa búdica, per veure com una mateixa pregunta —què som, més enllà de la confusió— es respon des de dos angles diferents i complementaris.

• Estudiar la Lloança al Dharmadhatu de Nagarjuna com a pont textual entre la filosofia de la vacuïtat i les ensenyances vajrayana sobre la naturalesa búdica.
• Distingir com s'articula la naturalesa búdica en la tradició mahayana i en la vajrayana, i quines implicacions té aquesta distinció per a la pràctica.
• Portar l'estudi a la meditació i la contemplació, per examinar en la pròpia experiència en quin sentit la confusió és un enfosquiment passatger i no la naturalesa última de la ment.

Retirar-se per aprofundir

Fer un retir és una oportunitat per aturar el ritme habitual i dedicar temps exclusiu a la pràctica i la reflexió. En apartar-nos de les distraccions diàries, la ment guanya espai per calmar-se, veure-hi amb més claredat i aprofundir en allò que realment importa.

En què consisteix

Aquest retir combina ensenyances d'Arne Schelling i Lama Norbu a partir del text de Nagarjuna. El retir ofereix un ritme acurat que alterna ensenyament, pràctica formal, temps per a l'assimilació personal i espais per resoldre dubtes, i crea unes condicions propícies per al conreu de la saviesa.

• Exposició sostinguda a les ensenyances: cinc dies continuats permeten rebre les ensenyances de manera progressiva, cosa que una sessió solta no ofereix.
• Conreu de la saviesa: la immersió en la pràctica ofereix un espai per explorar la saviesa de manera sostinguda i portar-la progressivament a la nostra manera de relacionar-nos amb el món.
• Comunitat d'estudi: estudiar i meditar juntament amb altres persones que sostenen la mateixa pregunta dona un context que reforça la comprensió pròpia.
• Contacte directe amb el text: treballar sobre la Lloança al Dharmadhatu dona accés a una font original, no a una versió simplificada, i converteix la lectura mateixa en part de la pràctica.

«Perquè tot és vacuïtat, tot és possible». — Nagarjuna