La tercera i quarta Noble Veritat de Buda

Tant el contingut de la primera com el de la segona noble veritat s’assembla a la feina d’un pintor realista: en la seva exposició de la realitat, el que pretén el Buda és plasmar una versió verosímil i fiable dels fets, lliure d’alteracions —obviant el fet que tota transmissió és una adulteració. Si bé la primera i la segona noble veritat tenen un caràcter merament descriptiu, seran el tercer i el quart aspecte de l’ensenyament els que adquiriran una connotació prescriptiva.

Així, la tercera Noble Veritat afirma la possibilitat d’extingir el sofriment, cosa que implica arrencar-ne l’arrel: la ignorància. I, tal com explica Bhikkhu Bodhi, si la ignorància és un estat en què «no es coneixen les coses tal com són», el necessari és un coneixement de les coses tal com són realment. Aquest coneixement, però, no és conceptual, sinó perceptual: un conèixer que també implica veure o aprehendre. Un coneixement que és, en realitat, saviesa (pañña). Veiem ara de quina mena de saviesa estem parlant i quins passos cal seguir per assolir-la:

Com a coneixement indubtable de la naturalesa última de les coses, la saviesa no es pot obtenir mitjançant el mer aprenentatge, reunint i acumulant una bateria de fets. Ben al contrari, diu el Buda, la saviesa pot ser cultivada. Sorgeix a través d’un conjunt de condicions, condicions que tenim el poder de desenvolupar. Aquestes condicions són en realitat factors mentals, components de la consciència, que s’uneixen en una estructura sistemàtica que es pot anomenar un camí en el significat essencial de la paraula: una ruta per al moviment que condueix a un objectiu. L’objectiu aquí és la fi del sofriment, i el camí que hi condueix és el Noble Òctuple Sender amb els seus vuit factors: visió correcta, intenció correcta, parla correcta, acció correcta, forma de vida correcta, esforç correcte, atenció correcta i concentració correcta.

El noble òctuple sender

En la quarta noble veritat el Buda exposa el camí a seguir per eliminar el sofriment i arrencar la ignorància de l’arrel. La ignorància, lluny de ser un factor complex i dens, es resumeix, en realitat, en la idea de Trungpa segons la qual mai no volem estar simplement on som ni ser simplement el que som». Per això, en el budisme el despertar es descriu com un adonar-se: qui extirpa l’arrel s’adona que mai no hi ha hagut arrel que extirpar... però no ens avancem encara.

Com bé remarca Bhikkhu Bodhi, la proposta del Buda afirma poder alliberar els éssers del sofriment mitjançant una pràctica, un camí per acabar amb la insatisfacció. El camí en qüestió, que és en realitat una de les vèrtebres de l’ensenyament budista, és el Noble Òctuple Sender (ariya atthangika magga). En paraules del monjo theravada: «va ser el descobriment del camí el que va donar a la pròpia il·luminació del Buda un significat universal i la va elevar de l’estat de mestre savi i benevolent al de mestre universal».

Segons Bhikkhu Bodhi, l’ensenyament budista es pot resumir en dos grans principis: les Quatre Nobles Veritats i el Noble Òctuple Sender, essent el primer l’aspecte que cobreix la doctrina i que implica com a resposta la comprensió, i essent el segon l’element que cobreix la disciplina i que té, com a resposta, la pràctica: «Aquests dos principis formen una unitat indivisible anomenada dhamma-vinaya, la doctrina-i-disciplina, o, resumidament, el Dharma». En realitat, les tres primeres nobles veritats inclouen la quarta, i la quarta les altres tres, ja que la visió correcta (primer aspecte del noble òctuple sender) és l’assumpció de les quatre nobles veritats. I, segons el monjo theravada, entre les dues propostes, la superior és la del Noble Òctuple Camí, ja que és el que encarna els ensenyaments: «el dharma (...) passa de ser una col·lecció de fórmules abstractes a una revelació que es desplega contínuament en la veritat».

Tal com hem dit abans, el camí de les vuit divisions s’exposa amb l’ordre següent: 1) visió justa; 2) intenció justa; 3) paraula justa; 4) disciplina justa; 5) mode de vida just; 6) esforç just; 7) atenció justa; 8) samadhi just. L’exposició en si ja suposa un problema perquè, si bé s’expliquen en aquest ordre, alhora els vuit factors no es poden seguir seqüencialment. L’ideal és que els vuit elements es donin de manera simultània. Ara bé, com assenyala Bhikkhu Bodhi, per a això cal seguir una progressió (Bhikkhu Bodhi 1999: 12). Bhikkhu Bodhi recull la classificació de Buddhaghosa dels vuit passos en tres grups (Buswell 2003: 296):

La disciplina moral (silakkhandha), formada per «parla correcta, acció correcta, mode de vida correcte»; la concentració meditativa (samadhikkhandha), formada per l’esforç correcte, l’atenció plena correcta i la concentració/absorció meditativa correcta; i el grup de la saviesa (paññakkhandha), format per la visió correcta i la intenció correcta. Aquests tres grups representen tres etapes d’entrenament: l’entrenament en la disciplina moral superior, l’entrenament en la consciència superior i l’entrenament en la saviesa superior.

També podem atendre l’explicació de Maitreya a Diferenciant el mig dels extrems (Madhyantavibhanga), en la qual la classificació es fa en quatre branques per a l’entrenament dels aryas: «la branca que talla completament (tib. yong- su gcod-pa'i yan-lag); la branca que aporta comprensió (go-bar byed-pa'i yan-lag); les branques que generen confiança en els altres (gzhan yid-ches-par byed-pa'i yan-lag) i les branques que serveixen com a antídots (gnyen-po'i yan-lag)».

Aquesta entrada és la continuació d'un article que forma part d'una sèrie de lliuraments d'alguns dels treballs de final de curs d'estudiants del Curs de meditació de Casa Virupa.

Bibliografia:

BERZIN, ALEXANDER (s.d.). “The Eightfold Noble Path”. Study Buddhism. Disponible en línia: https://studybuddhism.com/en/advanced-studies/lam-rim/the- five-paths/the-eightfold-noble-path

Bhikkhu Bodhi (1999) The Noble Eightfold Path. The way to the end of suffering. Buddhist Publication Society. Disponible en línia: http://www.buddhanet.net/pdf_file/noble8path6.pdf

CANTO-SPERBER, M. (coord.) ET AL (2001). Dicctionaire d’éthique et de philosophie morale. PUF: Paris.

COOMARASWAMY, A (1989). Buda i l'evangeli del budisme. Editorial Paidós: Barcelona.

TRUNGPA RINPOCHÉ, CHÖGYAM (2011) El mite de la llibertat. Editorial Kairós: Barcelona