Pregària de Shantideva
- 7 de febr 2026
- 3 min de lectura
Shantideva (segle VII - VIII d.C.) és un dels mestres més importants del budisme Mahayana. A la Universitat de Nalanda, els seus companys se'n burlaven per «garrepa». Els textos expliquen que passava les nits practicant i que per aquesta raó durant el dia només el veien menjar i dormir. En una ocasió, li van demanar que exposés els seus coneixements, i ell va respondre preguntant si volien que recités algun Sutra del Buda o que impartís ell mateix un ensenyament. El seu públic, entre sorprès i sornegós, li va demanar que parlés per ell mateix. El monjo va sorprendre el seu auditori i, amb una eloqüència exquisida, va recitar els versos, ordenats en deu capítols, que compondrien el Bodhicharyavatara.
En aquest magnífic text, Shantideva exposa el camí model que ha de seguir tot practicant del Mahayana. Aquest llibre és una excel·lent exposició de les pautes a seguir pel bodhisattva: aquell que es compromet a romandre a l'oceà del samsara fins que tots els éssers assoleixin la il·luminació última.
Us deixem amb un fragment que ens entusiasma d'aquest llibre. Podeu trobar una brillant edició publicada per l'editorial Siruela. Esperem tenir aviat l'oportunitat de reflexionar amb vosaltres sobre El camí del Bodhisattva a Casa Virupa.
Que els éssers que, en qualsevol lloc, estiguin turmentats pels sofriments del cos i de la ment, obtinguin un oceà de felicitat i alegria, en virtut dels meus mèrits. Que cap criatura no pateixi, que no cometi maldats ni caigui malalta; que ningú no tingui por ni sigui menystingut, ni tingui una ment aclaparada per la depressió. Que els cecs vegin formes, i que els sords sentin sons. Que aquells el cos dels quals és esgotat per l'esforç es recuperin en trobar repòs. Que els nus trobin roba, els famolencs, menjar; els assedegats, aigua i begudes delicioses. Que els pobres trobin riquesa; els debilitats pel dolor, alegria; els desesperats, esperança, felicitat i prosperitat constants. Que plogui en el moment adequat i hi hagi collites abundants; que totes les medicines siguin eficaces i que les pregàries saludables donin fruit. Que tots els malalts s'alliberin ràpidament de les seves malalties. Que cap de les malalties que hi ha al món no es torni a produir. Que els atemorits deixin de tenir por; i que els privats de llibertat siguin alliberats. Que els febles trobin poder, i que tots pensin a beneficiar-se els uns als altres. Mentre perduri l'espai i quedin éssers, fins aleshores, que jo també pugui romandre per eliminar el sofriment del món



