Pema Chödron: rendir-se davant l'adversitat com una manera de persistir

Pema Chödron, en un dels seus llibres titulat Cuando todo se derrumba, explica com la incomoditat pot ser una gran oportunitat. De fet, encara que sembli sempre una mala notícia, per als practicants del camí o «guerrers espirituals» —com anomena la gent que busca conèixer la veritat— tots els sentiments catalogats com a negatius, com la decepció, la ira, l'enveja, el ressentiment o la por, ¡són una fantàstica notícia! Segons Chödron aquests moments són en realitat un focus de gran claredat, ja que assenyalen on ens estem aferrant.

De fet, un dels moments més decisius de la seva vida, tal com ella ho explica en l'article «How to Move Forward Once You've Hit Bottom», va ser quan va tocar fons i va anar a buscar el consell de Chögyam Trungpa Rinpoche, que més tard es convertiria en el seu mestre principal.

L'entrevista estava a punt d'acabar-se quan Pema es va sincerar i va dir: «La meva vida s'ha acabat. He tocat fons. No sé què fer. Si us plau, ajuda'm». I davant d'aquesta súplica, Trungpa va respondre amb una metàfora: «Bé, és com caminar per l'oceà i que arribi una gran onada i et tiri. Llavors et trobes estesa al fons amb sorra al nas i a la boca. Ets allà estesa i tens una opció. Pots quedar-te allà o pots aixecar-te i continuar caminant fora del mar».

Les onades seguiran arribant, però el cultiu del valor i del sentit de l'humor són crucials per afrontar-les. Aquest és un bon consell per a la vida, diu la mestra budista. «No és que les onades deixin d'arribar, és perquè t'has entrenat per mantenir la vulnerabilitat al cor que les onades simplement semblen fer-se cada cop més i més petites i ja no t'estiren. "Perdre millor". Perdre millor, fallar millor, està lligat a la capacitat de mantenir la crudesa de la vulnerabilitat al cor.

Aquesta manera d'acollir la incomoditat i el sofriment és fructífera, ja que partim de la certesa que no ens el podem estalviar:

El camí espiritual no consisteix a intentar arribar al cel i finalment accedir a un lloc magnífic. De fet, aquesta manera de mirar les coses és el que ens fa ser desgraciats. Pensar que podem trobar plaers duradors i evitar el dolor és el que el budisme anomena samsara, un cicle sense sortida que dona voltes i voltes interminablement i ens causa un gran sofriment. La primera de les nobles veritats del Buda assenyala que el sofriment és inevitable per als éssers humans mentre pensem que les coses són duradores, que no es desintegren, que podem comptar amb elles per satisfer la nostra necessitat de seguretat. Des d'aquest punt de vista, l'única vegada que podem estar plenament segurs del que està succeint és quan ens treuen la catifa de sota els peus i no trobem on aterrar.

Així que, mentrestant, davant de l'adversitat el missatge que Chögyam Trungpa va transmetre a Pema va ser el d'aprendre a fallar millor i rendir-se com una manera de persistir.

Recordem Samuel Beckett en la seva obra Worstward Ho!, on trobem el famosíssim fragment següent:

First the body. No. First the place. No. First both. Now either. Now the other. Sick of the either try the other. Sick of it back sick of the either. So on. Somehow on. Till sick of both. Throw up and go. Where neither. Till sick of there. Throw up and back. The body again. Where none. The place again. Where none. Try again. Fail again. Better again. Or better worse. Fail worse again. Still worse again. Till sick for good. Throw up for good. Go for good. Where neither for good. Good and all.

En tots dos casos es treballa amb un sentiment de fracàs, de fer alguna cosa davant de l'absurditat que es presenta, i això és: rendir-se i sostenir la crudesa de la vulnerabilitat en lloc de barallar-se amb ella o negar-la, i també significa adquirir una mirada que transforma l'objecte de sofriment:

Fallar millor significa que quan aquestes coses passin a la teva vida, es converteixen en una font de creixement, una font per anar endavant, una font d'aquella part de la crudesa que realment pots comunicar de manera genuïna amb altres persones.

Pema Chödron explica que el motiu pel qual les onades semblen cada cop menys significatives: depèn totalment de com les mirem, i si no ens hi enfrontem amb un escut ja no toparan amb nosaltres, ja no seran una "bufetada a la cara", encara que «no és que el fracàs deixi de fer mal. Passaran tota mena de coses que trencaran el teu cor, però pots sostenir el fracàs i la pèrdua com a part de la teva experiència humana que connecta amb altres persones.»

Bibliografia
Chödron, Pema (2010). Cuando todo se derrumba. Grupo Gaia: Madrid.
Chödron, Pema (2017) Lion's Roar. "How to move forward once you've hit the bottom". En línia: https://www.lionsroar.com/how-to-move-forward-once-youve-hit-bottom/?utm_content=buffer9d91a&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer