Els quatre fonaments de l'atenció plena segons Bhikkhu Bodhi

L'ensenyament sobre la pràctica de l'atenció plena més detallat del Buda es pot trobar en el famós Satipatthana Sutta, «El discurs sobre els fonaments de l'atenció plena». El Buda comença aquest discurs declarant que els quatre fonaments de l'atenció plena són el «camí unidireccional» per superar el sofriment i assolir el nirvana. L'expressió «quatre fonaments de l'atenció plena» es refereix a la contemplació conscient de quatre dominis objectius que, entre ells, constitueixen el camp complet de l'experiència humana: el cos, els sentiments, els estats mentals i els dhammes, un terme que va deixar sense traduir.

Respecte a cadascuna de les contemplacions, el text ens diu que el practicant romanté «apassionat, amb comprensió clara i atent, després d'haver apartat el desig i l'abatiment respecte al món». Aquests termes indiquen que la pràctica no només comporta atenció plena, sinó la unió d'aquesta, energia i discerniment, juntament amb el desapegament de les ocupacions mundanes.

De les quatre aplicacions de l'atenció plena, la contemplació del cos se centra en el costat material de l'existència, les dues del mig en el costat mental i, l'última, en l'exploració de l'existència, en formes que reflecteixen l'objectiu de l'ensenyament. Les quatre es desenvolupen en una seqüència definida que comença pel cos com el més groller i culmina en l'última, la més subtil.

Es diu que la contemplació del cos (kayanupassana) comprèn catorze exercicis, però com que els darrers nou són simples variacions d'un mateix principi, aquests es redueixen bàsicament a sis.

El primer és l'atenció plena de la respiració. Aquest va ser l'objecte de meditació que el mateix Buda va utilitzar la nit de la seva il·luminació, i al llarg de la seva trajectòria com a mestre la va lloar com «un estat de goig no adulterat que dissipa pensaments no virtuosos en el moment que sorgeixen».

Per dur a terme aquesta pràctica, s'observa el procés natural de la respiració sota la lent de l'atenció plena. En respirar naturalment pels narius, ens centrem en la respiració al punt al voltant d'aquests o sobre el llavi superior, on es pot notar com l'aire es mou cap amunt i cap avall. Així va expressar el Buda succintament la clau d'aquesta pràctica: «Simplement, amb atenció plena s'inspira, amb atenció plena s'expira». La consciència de la respiració talla a través de les complexitats del pensament discursiu, ens treu de la dispersió mental i ancora la ment de manera segura en el present.

Segons el sutta, l'atenció plena de la respiració es desenvolupa en quatre fases. En les dues primeres fases, simplement s'observa la inhalació i l'exhalació mitjançant la durada, notant si són llargues o curtes. En la tercera fase, juntament amb la inhalació i l'exhalació, es experimenta el cos en la seva totalitat. I en la quarta fase, es «calma la funció corporal», la respiració i altres funcions corporals es van relaxant gradualment fins que esdevenen extremadament subtils.

La següent pràctica en la contemplació del cos és l'atenció plena de les postures, que estén l'atenció a totes elles: caminar, estar de peu, assegut i estirat, així com el canvi d'una postura a una altra. En caminar, sabem que estem caminant, en estar de peu que estem de peu, en asseure'ns que estem asseguts i, en estirar-nos, que estem estirats. La contemplació de les postures il·lumina la naturalesa impersonal del cos, mostrant-lo com una configuració de matèria viva que està subjecta a la influència directa de la volició.

El següent exercici, anomenat atenció plena i comprensió clara, aplica l'atenció plena a les activitats diverses de la vida quotidiana. En dur a terme qualsevol acció, sabem exactament què fem i per què ho fem. D'aquesta manera, accions ordinàries com ara sortir de casa i tornar, mirar endavant i als costats, doblegar i estirar les extremitats, vestir-se, menjar, beure, orinar, defecar, dormir, despertar-se, parlar i romandre callat, tot això esdevé part del procés de conreu meditatiu. La mateixa vida quotidiana esdevé una pràctica ben definida i la pràctica queda totalment integrada en la vida quotidiana.

Els dos exercicis següents en l'atenció plena del cos són contemplacions analítiques sobre la naturalesa real del cos. La primera és la meditació sobre la lletjor del cos, que es proposa com un antídot directe contra la luxúria. El Buda ensenya que la luxúria sorgeix i prolifera a través de la percepció del cos com a quelcom sensualment atractiu. Per contrarestar la luxúria, observem profundament la constitució anatòmica del cos, disseccionant el cos –el nostre propi cos– en els seus components per destacar la seva naturalesa no atractiva. El text esmenta trenta-dues parts corporals, que inclouen diversos òrgans, teixits i fluids corporals. Quan aquests s'observen amb l'ull de la visió meditativa, l'aparença agradable del cos es dissol i la luxúria sensual, sense punt d'ancoratge, s'marceix.

L'altra contemplació analítica és la meditació en els quatre elements físics. Aquesta tracta de contrarestar la nostra tendència innata a identificar-nos amb el cos exposant-ne la naturalesa impersonal. En aquesta pràctica, disseccionem mentalment el cos en els seus quatre elements primaris, anomenats terra, aigua, foc i vent, que representen les quatre propietats de solidesa, fluïdesa, calor i pressió. Després d'haver analitzat el cos en els seus quatre elements, es considera llavors que tots els elements són essencialment idèntics als seus equivalents externs. Això mostra que el cos no és res més que una constel·lació particular de processos materials canviants, sense cap base substancial per a les nocions de «jo» i «meu».

L'últim exercici d'atenció plena corporal és una sèrie de nou contemplacions sobre l'ossuari, meditacions sobre la desintegració del cos després de la mort. Es pot practicar imaginant-lo o amb l'ajuda de fotos. S'obté una imatge mental clara d'un cos en descomposició en nou etapes i llavors s'aplica el procés de putrefacció al propi cos, reflexionant així: «Aquest cos també està subjecte al mateix destí. Amb el temps, també es descompondrà.» No obstant això, l'objectiu no és incitar una fascinació morbosa per la mort i els cadàvers, sinó esquinçar el nostre aferrament instintiu al cos en exposar la seva transitorietat inexorable.

El següent fonament de l'atenció plena és la contemplació de les sensacions (vedananupassana). La paraula «sensació» no es refereix aquí a l'emoció, sinó al simple to afectiu de l'experiència, sigui plaent, dolorós o neutre.

La sensació és d'especial importància com a objecte de contemplació perquè serveix d'aliment als nostres enfosquiments latents. Les sensacions plaents alimenten l'avarícia i l'apego, les doloroses provoquen aversió i les sensacions neutres mantenen l'engany, manifestat com a apatia i autocomplaença.

No obstant això, la relació entre les sensacions i els enfosquiments no és inevitable, sinó que pot tallar-se en dur les sensacions que sorgeixen al terreny de l'atenció plena. En transformar una sensació en un objecte de l'atenció plena, aquesta queda desactivada i ja no desencadena una resposta no virtuosa, sinó que es presenta com un mer factor impersonal de l'experiència.

En les etapes inicials de la contemplació de les sensacions, s'observen simplement les qualitats diferents d'aquestes com a plaents, doloroses o neutres. S'observa la sensació com un mer succés mental al qual se li han esquilat totes les referències subjectives, totes les referències a un «jo» que experimenta la sensació. A mesura que avança la pràctica, es distingeix si la sensació és mundana i tendeix a l'apego, o espiritual, tendint així al desapego. Amb el temps, el focus de l'atenció canvia del to de les sensacions al procés mateix de sentir, que es mostra com un flux incessant de sensacions que sorgeixen i es dissolen, una darrere l'altra, sense pausa. Això marca el començament d'entendre la impermanència que, a mesura que progressa, anul·la l'avarícia per les sensacions plaents, l'aversió a les sensacions dolorosos i l'engany sobre les sensacions neutres.

El tercer fonament de l'atenció plena és la contemplació de la ment (cittanupassana), que en realitat significa l'observació dels estats mentals. Atès que la ment és, en si mateixa, la mera consciència d'un objecte, els estats mentals només es poden distingir a través dels seus factors associats, que els donen el seu colorit distintiu.

En aquesta contemplació, el Buda menciona setze estats mentals agrupats en vuit parelles: la ment amb luxúria i sense luxúria; amb aversió i sense aversió; amb engany i sense engany; la ment estreta i la ment dispersa; la ment desenvolupada i la ment no desenvolupada; la ment superable i la ment insuperable; la ment concentrada i la ment desconcentrada; i la ment alliberada i la ment lligada.

Per raons pràctiques, al començament n'hi ha prou amb concentrar-se en els sis primers estats, observant si la ment està associada amb alguna de les tres arrels impures o si n'està lliure. Quan està present un estat mental en particular, es percep simplement com un estat mental, no identificat amb «jo» o «meu». Sigui un estat pur o un estat impur, un estat elevat o un estat inferior, no hauria d'haver-hi ni júbilo ni abatiment, únicament una identificació clara de l'estat, sense aferrar-se als desitjables ni molestar-se amb els indesitjables. A mesura que aprofundim en la contemplació, la ment aparentment sòlida, estable, es revela com un flux d'actes mentals que apareixen i desapareixen, que ni vénen ni van a cap lloc, en un continu seqüencial sense pausa.

El fonament final de l'atenció plena és la contemplació dels dhammes (dhammanupassana). La paraula «dhammes» es refereix aquí a grups de fenòmens organitzats en maneres que reflecteixen l'objectiu de l'ensenyament del Buda. Els cinc grups que s'esmenten al sutta són: els cinc impediments, els cinc skandhas (els cinc agregats), els sis parells de bases sensorials, els set factors de la il·luminació i les quatre nobles veritats.

Els cinc impediments constitueixen els obstacles a la realització, mentre que els set factors de la il·luminació són les qualitats que condueixen a la realització. Els agregats i les bases sensorials són fenòmens a explorar amb coneixement, i les quatre nobles veritats constitueixen l'esfera de la realització mateixa.

Els cinc impediments són el desig sensual, l'animadversió, la insipidesa i la somnolència, l'agitació i la preocupació, i el dubte. Quan brota un d'aquests impediments, s'hauria de notar la seva presència, i quan desapareix, s'hauria de notar la seva desaparició. Per assegurar que els impediments es mantenen sota control, el sutta introdueix un element de comprensió. La instrucció consisteix no només a adonar-se dels impediments, sinó a discernir com sorgeixen, com es poden eliminar, i com es pot prevenir el seu sorgir en el futur.

Quan els impediments disminueixen, procedim a investigar el camp de l'experiència. Això es pot fer mitjançant qualsevol dels dos objectes complementaris de contemplació. Un són els cinc agregats, el domini objectiu de l'aferrament: forma material, sensació, percepció, activitats volitives i consciència. L'altre són les sis bases sensorials, ordenades en parelles de facultat sensorial i objecte: l'ull i les formes visibles, l'orella i els sons, el nas i les olors, la llengua i els sabors, el cos i els objectes tàctils, i la ment i els objectes mentals. Aquests s'han de notar directament, juntament amb qualsevol apego o aversió que sorgeixi durant la trobada de facultat sensorial i objecte. Cal discernir com sorgeixen aquestes «cadenes», com s'abandonen i com s'eliminen de manera permanent.

Els dos esquemes organitzen l'experiència des de angles diferents. Les sis bases sensorials prioritzen el domini de la cognició, l'esfera sensorial en què es desenvolupa l'experiència. Els cinc agregats revelen els factors que constitueixen l'experiència, amb una major atenció als components mentals.

A mesura que avança el procés contemplatiu, s'hi posen en joc els set factors de la il·luminació: atenció plena, investigació dels fenòmens, energia, encís, serenitat, concentració i equanimitat. Quan sorgeix qualsevol d'aquests factors, primer se n'hauria de notar la presència, i després observar com es pot despertar aquest factor i com es pot completar.

Els set factors apareixen de manera seqüencial. L'atenció plena inicia el procés contemplatiu. L'atenció plena estable fa sorgir la investigació, la qualitat exploratòria de la intel·ligència. La investigació invoca l'energia, l'energia genera encís, l'encís porta a la serenitat, la serenitat a la concentració i la concentració a l'equanimitat. Per tant, el recorregut complet que progressa fins a la il·luminació comença amb l'atenció plena, que roman com el poder regulador constant al llarg de tot el procés, assegurant que la ment és clara, conscient i equilibrada.

Finalment, quan els set factors de la il·luminació arriben a la maduresa, floreixen en la realització directa de les quatre nobles veritats: la veritat del sofriment, el seu origen, la seva cessació i el camí. És aquesta realització, la penetració de les quatre nobles veritats, la que arrenca de soca-rel de manera permanent els enfosquiments i extingeix el sofriment. Això compleix la promesa del Buda a l'inici del seu discurs, la seva declaració que aquests quatre fonaments de l'atenció plena porten en una direcció: cap a la purificació completa dels éssers, la fi de la tristesa i l'aflicció, i la realització del nirvana.

Article publicat a Lion’s Roari traduït per Casa Virupa

Sobre Bhikku Bodhi

Ven. Bhikkhu Bodhi és un monjo budista nord-americà de la ciutat de Nova York. Va obtenir una llicenciatura en filosofia al Brooklyn College (1966) i un doctorat en filosofia a la Claremont Graduate School (1972).

Després de completar els seus estudis universitaris, va viatjar a Sri Lanka, on va rebre l'ordenació de novici el 1972 i l'ordenació completa el 1973. Durant molts anys va ser president i editor de la Buddhist Publication Society a Sri Lanka.

Des del 2006 viu al Monestir de Chuang Yen. El Ven. Bodhi té moltes publicacions importants en el seu haver, ja sigui com a autor, traductor o editor, i més recentment una traducció de la totalitat de l'Anguttara Nikaya, The numerical Discourses of the Buddha (Wisdom Publications 2012).

El 2008, juntament amb diversos dels seus alumnes, el Ven. Bodhi va fundar Buddhist Global Relief, una organització sense ànim de lucre que dona suport a l'alleujament de la fam, l'agricultura sostenible i l'educació en països que pateixen pobresa crònica i desnutrició. El maig del 2013 va ser elegit president de BAUS